(1.1.1947)
Títol original “Projet de thèses sur la question juive après la seconde guerre impérialiste”.
Poble mercader, la supervivència del qual en mig d'altres pobles troba la seua arrel en una funció social particular, els jueus han vist la llur sort determinada a través de les èpoques per l'evolució general de la societat, evolució que canvia les llurs relacions amb les diferents classes. La revolució burgesa a l'Europa occidental obrí les portes dels calls i integra les masses jueves en la societat que les rodeja. L'assimilació dels jueus sembla cosa feta. Però els països d'Europa central i orientals, els reservoris més grans de jueus, limitats durant segles a funcions d'intermediaris, entraren en la via del desenvolupament capitalista en un moment on el capitalisme mundial ja havia entrat en la seua fase imperialista. Aleshores que les relacions de bescanvi i de producció seculars són capgirades bruscament, manllevant als jueus la base material de la llur existència, cap industrialització massiva en permet la integració dins el proletariat d'aquells milions d'intermediaris esdevinguts inútils. La diferenciació social de les masses jueves queda així obstaculitzada. Sols una petita part dels jueus esdevingué capitalista o proletària; una part més important emigrà, contrarestant així la tendència a l'assimilació completa que regnava als països occidentals. La gran majoria restà en un estadi miserable de petits comerciants, «esclafats entre el feudalisme i el capitalisme, la putrefacció del primer augmentava la putrefacció de l'altre» (A. Leon).
Els moviments antisemites del passat posseïen sempre una base social directa o indirecta. Eren moviments de classes socials diferents, els interessos de les quals entraven successivament en conflicte amb la funció social del jueu. No n'ha sigut pas altrament amb l'antisemitisme fins al principi del segle XX.
En els països endarrerits de l'Europa oriental, les forces polítiques reaccionàries podien reeixir a desviar el malcontentament i la desesperació de les masses vers pogroms periòdics perquè l'odi del poble petit envers el petit usurer i prestamista jueu, envers el petit comerciant i el taverner jueu era una realitat social innegable.
En els països de l'Europa central, els moviments antisemites com els del batlle Lüeger a Viena, trobaren la llur arrel social en l'exacerbació de la competència a l'interior de les classes mitjanes, liberals i comerciants, sotmeses a un flux d'immigrants jueus.
A França, el moviment antisemita que es desencadena amb ocasió de l'afer Dreyfus troba el seu origen en l'odi de l'aristocràcia front els banquers jueus que compraven els llurs castells, i dels fills dels aristòcrates que veien les carreres que abans els hi eren “reservades”, ocupades exclusivament per perillosos competidors.
Aquests resorts socials reeixiren a orientar contra els jueus, durant un cert temps, els sentiments nacionalistes exacerbats d'una gran part de la petita burgesia.
En tindre les llurs arrels en diferents conflictes socials, aquests diferents moviments antisemites aparegueren amb manifestacions força diverses, que anaren des de fenòmens de la més pura barbàrie (pogroms russos) a la formulació de teories nacionalistes «refinades» característiques de l'època imperialista (Charles Maurras).
Les possibilitats socials de l'assimilació dels jueus a l'Europa occidental havien creat un moviment ideològic ascendent vers l'assimilació total. La impossibilitat d'una assimilació massiva dels jueus a Europa oriental provocà una corrent ascendent favorable a un renaixement nacional i a una conservació de les particularitats nacionals. És al mig de fortes concentracions de masses populars jueves, a Polònia, a Lituània, a la Rússia occidental, a Hongria, a Romania, i a Eslovàquia, que es desenvolupa una nova literatura en jidix, un nou folclore, una intensa vida cultural i alhora una política autònoma (la «Bund» en el moviment obrer). En la mesura que les masses jueves emigrades als Estats Units es retroben socialment acantonades en sectors determinats de la vida econòmica, i geogràficament concentrats, aquest moviment es perllonga fins a aquest país. Lenin, l'únic que sapigué aplicar en la II Internacional una estratègia marxista en la qüestió nacional, refusa tot pedantisme en jutjar aquesta corrent. Partia del punt de vista que la tasca del partit revolucionari consistia a integrar en el moviment d'emancipació proletària totes les corrents d'autonomia cultural i nacional que es corresponien a una veritable aspiració de les masses treballadores. És per això que reconegué la legitimitat, des del punt de vista socialista, d'aquell moviment jueu a l'igual que del moviment polonès o txec. La tasca dels obrers jueus consistia a lluitar al costat dels treballadors del país on habitaven, per l'enderrocament del capitalisme, després del qual se'ls deixaria completa llibertat per adoptar l'organització de la llur autonomia nacional i cultural d'acord amb la llur elecció.
L'època del capitalisme decadent és al mateix temps l'època de la crisi agreujada del problema jueus. La inflació, la pressió acentuada del capital bancari, a més de la gran crisi econòmica, ensorraren milions de petits artesans i comerciants, i exacerbaren extremadament l'odi contra els competidors jueus. La terrible manca de feina que s'estengué en mig dels treballadors intel·lectuals i el recrudiment de la misèria de les professions liberals a l'Europa central i oriental, crearen un clima particularment favorable a l'aparició de grans moviments petits-burgesos de masses, que trobaren en l'antisemitisme una de les llurs armes ideològiques pròpies. En els països de l'Europa oriental, aquests moviment traduïen una corrent popular extremadament profunda que s'exterioritza en nombrosos explosions cruentes. A Alemanya és el poder de l'estat, caigut a les mans dels dirigents nazis, qui organitzà des de dalt la persecució i més tard l'extermini dels jueus. En aquest sentit és el capitalisme decadent qui es posa conscientment a les mans d'una banda de criminals sanguinaris, plenament responsables de l'esfereïdora sort de les masses jueves d'Europa durant la guerra. L'extermini dels jueus europeus per l'imperialisme alemany és un advertiment per tots els altres pobles, que els mostra la sort que els espera si la societat actual continua la seua putrefacció.
El SIONISME nasqué al si de la petita burgesia jueva de l'Europa central com a reacció al naixement de l'antisemitisme a principis del segle XX. Moviment típicament petit-burgès, restà durant molt de temps desprovist de l'ajut de la burgesia jueva i aïllat de les masses populars. En el curs de la primera guerra mundial, l'imperialisme britànic en volgué fer un instrument per instal·lar-se a Palestina, i li donà aparentment la possibilitat d'esdevindre una realitat mitjançant la declaració Balfour. A partir d'aquell moment es començà a evidenciar un lleuger influx de capitals i un feble moviment d'immigració. No fou fins després de l'arribada de Hitler al poder i la ràpida caiguda a l'abisme de tot el judaïsme europeu, que aquests dos moviments s'«acceleraren» contrarestats alhora per explosions nacionalistes àrabs i per la política de l'imperialisme britànic, que posava més i més barreres a la penetració jueva a Palestina.
Pel proletariat revolucionari, el sionisme s'ha de considerar com un moviment alhora utòpic i reaccionari:
Utòpic:
perquè jutja possible un desenvolupament «harmoniós» de les forces productives en una «economia tancada» a Palestina, en mig d'un món capitalista subjecte a convulsions econòmica més i més grans. El desenvolupament formidable de l'economia palestina que caldria per permetre l'absorció de diversos milions d'immigrats és irrealitzable en el marc de l'economia capitalista mundial actual.
perquè jutja possible la creació d'un estat jueu (o bi-nacional) al mig de l'hostilitat provada de 50 milions d'àrabs, alhora que la immigració jueva i la industrialització progressiva del país es desenvolupen amb les mateixes proporcions que la població àrab.
perquè espera obtindre aquest resultat tot comptant amb les maniobres entre les grans potències, que, en realitat, totes volen utilitzar el moviment sionista únicament com un peó en el llur joc de potències envers el món àrab.
perquè pensa poder neutralitzar l'antisemitisme en el món pel simple atorgament d'una nacionalitat als jueus, quan que aquest antisemitisme té arrels socials històriques i ideològiques profundes que seran cada vegada més difícils d'arrencar a mesura que es perllongue l'agonia del capitalisme.
Reaccionari:
perquè serveix de suport a la dominació imperialista britànica, en donar a l'imperialisme el pretext de servir d'«àrbitre» de les diferències judeo-àrabs, en demanar-li ell mateix el manteniment del mandat britànic i en desenvolupar una economia jueva «tancada» en miniatura, on les masses treballadores tinguen un nivell de vida força més elevat i interessos immediats diferents que els de les masses treballadores àrabs.
perquè provoca una reacció nacionalista de part de les masses àrabs, causa una divisió racial en el moviment obrer, accentua l'«unió sagrada» entre els jueus i els àrabs i permet així a l'imperialisme d'eternitzar aquest conflicte, mig per eternitzar la presència de tropes a Palestina.
perquè enlenteix el moviment per la revolució agrària en comprar terres als terratinents àrabs i en explotar-les gràcies a subsidis estrangers com una agricultura jueva «tancada» a l'interior de l'agricultura palestina àrab. D'aquest fet la posició dels terratinents és enfortida en certa mesures, les terres són manllevades als camperols àrabs i, ço que és més important de tot, la massa jueva de Palestina no té cap interès de combatre pel repartiment de les terres dels «effendis» entre els camperols àrabs car aquest repartiment significaria la fi de les seues compres de terra.
perquè frena la participació de les masses obreres jueves a la lluita de classes en la resta del món, els separa del proletariat mundial, els dóna fins autònomes que esperar i crea il·lusions quant a la possibilitat de millorar la llur sort en el marc del capitalisme mundial decadent.
Per totes aquestes raons, el moviment revolucionari obrer mena sempre una lluita violenta contra la ideologia i la pràctica sionistes. Els arguments que els representants «socialistes» del sionisme presenten en favor de la llur causa ja siguen els arguments reformistes clàssics («possibilitat de millorar progressivament la situació de les masses jueves»...), els arguments social-patriotes («cal resoldre la qüestió nacional per tots els jueus abans de posar la solució als problemes socials dels treballadors jueus»), els arguments clàssics dels defensors de l'imperialisme («la penetració dels jueus a Palestina no sols ha desenvolupat la indústria, sinó també el moviment obrer, la cultura general de les masses, el llur nivell de vida, etc.»), són arguments presentats pels defensors del colonialisme de tots els països.
Després de la segona guerra mundial, la situació particularment tràgica dels jueus sembla un símbol de tota la tragèdia de la humanitat que llisca vers la barbàrie. Després de l'espantosa catàstrofe dels judaïsme europeu, els jueus, arreu on es troben, fan cara a un recrudiment de l'hostilitat de la població envers ells.
A Europa, dos anys després de l'«alliberament», més de 100.000 jueus continuen sotmesos al més infamant dels règims dins els camps; els senyors imperialistes que reeixiren, en el curs de les llurs operacions militars, a desplaçar milions d'homes, diuen, no han pogut trobar, després de 20 mesos de recerca, un refugi pels malaurats supervivents dels camps nazis. A la resta del continent, no subsisteix amb prou feines un milió de jueus.
A Palestina, 700.000 jueus fan cara a un món àrab en plena ebullició. El desenvolupament del capitalisme egipci i sirià uneix el factor de la competència econòmica a les múltiples causes de l'antisionisme militant. L'imperialisme britànic, els feudals i els burgesos àrabs faran, per la llur banda, tot el possible per desviar l'odi de les masses oprimides àrabs contra el boc expiatori jueu. D'aquesta forma, els jueus palestins s'arrisquen a veure's exterminar en l'explosió general que es prepara al Mig Orient.
A l'URSS, la burocràcia ha utilitzat en la seua lluita contra l'oposició, l'antisemitisme que restava latent en les masses camperoles i els sectors obrers endarrerits. Durant els anys dels primer i del segon pla quinquenal, milions de comerciants i d'artesans jueus foren integrats en els rangs inferiors i mitjans de la burocràcia com a enginyers, tècnics, directors de cooperatives, i en el càrrecs superiors dels kolkhos. Constitueix a la Rússia occidental aquella part de la burocràcia que és la més directament en contacte amb les masses oprimides i per aquest fet és en gran part sobre ells on es concentra l'odi de les masses contra els paràsits i els aprofitats del règim. Els pogroms cruents desencadenats per la població indígena després de la invasió alemanya constitueixen índexs ben clars quant a l'exacerbació d'aquest odi (70.000 jueus assassinats a Kiiv en 24 hores). Si s'accentuàs la crisi social a Rússia, l'esclat de la guerra civil suposaria certament l'extermini de masses jueves en els cas que es produís una victòria de la contrarevolució.
Finalment als Estats Units l'acantonament dels jueus en sectors determinats de l'artesania, de les professions comercials i liberals, crearà després de la propera crisi econòmica violenta l'exacerbació de la competència que donarà a l'antisemitisme present en forma latent ara, una potent base material. L'explotació dels prejudicis reaccionaris contra